Ja fa més de tres anys que varem començar a baixar a l’infern, i ara el Juny farà dos que esteim constituïts como associació. Diuen que la història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d’acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Si fóssim humans podríem fer història...però no ho som. No podem deixar testimoni de l’olor a pólvora, de l’adrenalina, de les imatges gravades a les retines de cadascun, de com sentim que el cos balla per dedins al ritme del tambors, de la connexió amb la gent a través de una forca... Tan sols mirar fotos i vídeos i recordar les nits de Sant Antoni a la nostra Plaça, les dolenties en el Brutathló, l’orgull de veure els nostres menuts a S’Arracó, les innumerables sortides amb els nostres germans de Trafoc (l’andami), el correfoc del Port, les riallles, els emprenyos, els nirvis....Però no queda gairebé res de tot això, de tal com va esser. De les mils de carretilles cremades no queda ni el cartró...
I es per això que els Dragomonis seguirem deixant rastres d’allò que diuen història. Perquè ens agrada, perquè ens sentim còmodes, perquè ho necessitam. I esperam que la gent també.
Molt prest tornarem a vislumbrar el faro del Port a traves de una pluja d’espurnes....
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hace ya más de tres años que empezamos a bajar al infierno, y el próximo Junio hará dos que nos constituimos como asociación. dicen que la historia es el campo del conocimiento que narra el pasado de las sociedades humanas según testimonios materiales, orales, escritos y visuales. No podemos dejar testimonio de la adrenalina, de las imágenes grabadas en cada una de las retinas, de cómo sentimos el cuerpo bailar por dentro al ritmo de los tambores, de la conexión con la gente a través de una “forca”...Tan solo podemos mirar fotos y videos y recordar las noches de Sant Antoni en nuestra Plaza, las travesuras del Brutathló, el orgullo de ver a nuestros peques en S’Arracó, las innumerables salidas con nuestros hermanos de Trafoc (el andamio), el correfoc del Puerto, las risas, los cabreos, los nervios...Pero casi no queda nada de todo eso, de tal y como fue en realidad. De las miles de carretillas quemadas no queda ni el cartón.
Y es por eso que los Dragomonis seguiremos dejando rastros de eso que llaman historia. Porque nos gusta, porque nos sentimos cómodos, porque lo necesitamos. Y esperamos que la gente también..
Muy pronto volveremos a vislumbrar el faro del Puerto a través de una lluvia de espiras...
